Anar al contingut

Quines despeses pot deduir un no resident de la UE que lloga el seu habitatge a Espanya?

Revisat per Toni Faura · Data d'actualització:

En resum. Un no resident a Espanya que resideix a la UE o a l'EEE pot restar dels ingressos del lloguer les despeses directament relacionades: IBI, comunitat, assegurança, subministraments al seu càrrec, reparacions, interessos del préstec, gestió i amortització. Tributa al 19 % sobre el rendiment net amb el modelo 210. Fora de la UE i l'EEE no es dedueixen despeses i es paga el 24 % sobre l'ingrés íntegre.

Els no residents que lloguen un immoble a Espanya declaren aquests ingressos en el modelo 210 (declaració de l'Impost sobre la Renda de no Residents, IRNR). Que puguin restar despeses depèn del seu país de residència.

Qui pot deduir despeses

L'article 24.6 del text refós de la Llei de l'IRNR permet deduir despeses als residents en un altre Estat de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu amb què hi hagi intercanvi efectiu d'informació tributària. Poden deduir les despeses previstes a la Llei de l'IRPF, sempre que acreditin que estan directament relacionades amb el lloguer. Tributen al 19 % sobre el rendiment net.

Els residents en altres països, entre ells el Regne Unit des del Brexit, tributen al 24 % sobre l'ingrés íntegre, sense poder deduir cap despesa.

Despeses deduïbles més habituals

  • IBI i altres tributs i taxes locals sobre l'immoble, com la taxa d'escombraries.
  • Quotes de la comunitat de propietaris.
  • Assegurança de la llar o d'impagament.
  • Subministraments (llum, aigua, internet) si els paga el propietari.
  • Despeses de reparació i conservació, com pintura, arranjaments o substitució d'electrodomèstics.
  • Interessos del préstec hipotecari amb què es va comprar l'habitatge.
  • Serveis de tercers: agència, gestió del lloguer turístic, neteja o assessoria.
  • Amortització de l'immoble: el 3 % anual sobre el més alt entre el cost d'adquisició i el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl. El mobiliari s'amortitza a part.

Límits i regles importants

  • Els interessos i les despeses de reparació i conservació, sumats, no poden superar els ingressos del lloguer del període.
  • Si l'habitatge només es lloga una part de l'any, les despeses es reparteixen en proporció als dies llogats. Pels dies en què no està llogat es declara la imputació de rendes immobiliàries.
  • Les millores i ampliacions no són despesa de l'any: s'amortitzen.
  • Els no residents no poden aplicar la reducció per lloguer d'habitatge habitual que existeix a l'IRPF.
  • Cal conservar les factures i justificants, perquè Hisenda els pot demanar per comprovar les despeses.

Quan es declara

Els lloguers amb import a pagar es declaren per trimestres naturals amb el modelo 210, en els primers vint dies d'abril, juliol, octubre i gener. Cada propietari declara la seva part si l'habitatge té diversos titulars.

Servei relacionat: Declaració de lloguers immobles

Voleu que estudiem el vostre cas?

M'interessa

Consultes relacionades

← Veure totes les consultes

Descàrrec de responsabilitat. Aquestes preguntes i respostes s'han elaborat tenint en compte casos concrets que podrien no ser d'aplicació genèrica. Si voleu un assessorament personalitzat, poseu-vos en contacte amb nosaltres, ja que la resolució d'aquestes preguntes pot no ser aplicable al vostre cas concret i portar a un resultat perjudicial o contrari a l'ordenament jurídic. L'empresa no es fa responsable del contingut de les preguntes i respostes, ja que per prendre decisions cal fer un estudi fiscal de cada cas concret.

Ha arribat el moment de conèixer-nos

Contacti'ns i li respondrem en un termini màxim de 24 hores