Com es calcula l'impost sobre el patrimoni d'un no resident que té immobles a Espanya?

Un no resident fiscal a Espanya que és titular d'immobles en territori espanyol està subjecte a l'Impuesto sobre el Patrimonio (impost sobre el patrimoni) per obligació real (article 5 de la Llei 19/1991). Només tributa pels béns i drets situats, exercitables o que s'hagin de complir a Espanya, no pel seu patrimoni mundial. L'impost es merita el 31 de desembre de cada any, segons els béns que es posseeixen en aquesta data.

1. Valoració dels immobles

Segons l'article 10 de la Llei de l'Impost sobre el Patrimoni, cada immoble es valora pel més alt d'aquests tres valors:

• El valor cadastral que figura al rebut de l'IBI (impost sobre béns immobles).
• El valor determinat o comprovat per l'Administració a efectes d'altres tributs.
• El preu, contraprestació o valor d'adquisició.

Al patrimoni immobiliari s'hi sumen els altres béns i drets situats a Espanya: comptes bancaris, vehicles, parament de la llar o participacions en societats espanyoles. Des del 2022 també s'hi inclouen les participacions en entitats no residents l'actiu de les quals estigui format, almenys en un 50 %, per immobles situats a Espanya. Per tant, tenir l'habitatge a través d'una societat estrangera no evita l'impost.

2. Deutes deduïbles

En l'obligació real, l'article 9.3 de la llei només permet restar les càrregues i gravàmens que afectin els béns situats a Espanya i els deutes per capitals invertits en la seva adquisició, com el préstec hipotecari pendent a 31 de desembre. Els deutes personals sense relació amb aquests béns no són deduïbles.

3. Base liquidable i mínim exempt

La diferència entre el valor dels béns i els deutes deduïbles és la base imposable (patrimoni net). A aquesta xifra s'hi resta el mínim exempt, que amb caràcter general és de 700.000 € (article 28). Les comunitats autònomes en poden fixar un de diferent. Els no residents poden aplicar la normativa pròpia de la comunitat autònoma on radiqui el valor més alt dels seus béns i drets a Espanya, inclosos el mínim exempt, l'escala i les bonificacions. Per això, un propietari amb un habitatge a Eivissa ha de revisar la normativa vigent de les Illes Balears.

4. Escala progressiva i quota

A la base liquidable s'aplica una tarifa progressiva: com més gran és el patrimoni net, més alt és el tipus aplicable. Després s'apliquen, si escau, les bonificacions autonòmiques. El límit conjunt amb l'IRPF previst a l'article 31 està pensat per als contribuents per obligació personal i, en general, no beneficia el no resident.

5. Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes

Els patrimonis nets superiors a 3.000.000 € han d'analitzar a més l'Impuesto Temporal de Solidaridad de las Grandes Fortunas (impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, Llei 38/2022). Aquest impost també afecta els no residents pels béns situats a Espanya. La quota pagada pel Patrimoni es dedueix de la d'aquest impost, de manera que actua com a complement a les comunitats amb bonificacions elevades.

6. Declaració: model 714

La declaració es presenta mitjançant el Modelo 714 (declaració de l'impost sobre el patrimoni) de l'AEAT, per via telemàtica i normalment en el mateix termini que la campanya de la Renda. Cal presentar-la quan en resulti una quota a ingressar o, en els casos previstos a la llei, quan el valor dels béns superi els 2.000.000 €, encara que no surti quota. També convé revisar el conveni per evitar la doble imposició amb el país de residència, tot i que els immobles normalment es poden gravar al país on són situats.