Com tributen les propines que cobra un restaurant o bar i després reparteix entre els treballadors?

En hostaleria és habitual que el client deixi una propina, cada vegada més amb targeta, i que sigui l'empresa qui la cobri i després la reparteixi entre el personal. Aquest flux de diners té conseqüències en IVA, Impost sobre Societats, IRPF i Seguretat Social, i convé gestionar-lo bé per evitar regularitzacions.

IVA: la propina voluntària no forma part de la base imposable

La propina que el client lliura de manera voluntària no és contraprestació del servei, per la qual cosa no integra la base imposable de l'IVA (art. 78 de la Llei 37/1992 de l'IVA). En canvi, si es cobra com un càrrec de servei obligatori inclòs al compte, sí que forma part de la base i tributa al tipus del servei de restauració (10%).

Perquè aquest tractament sigui correcte, la propina ha de figurar al tancament de caixa (Z) com a concepte separat, quadrar amb els cobraments per TPV i banc, i declarar-se com a vendes només l'import net.

Impost sobre Societats: efecte neutre si es reparteix el 100%

Si la totalitat de les propines es lliura al personal, l'efecte en l'Impost sobre Societats és neutre, sempre que l'entrada i la sortida estiguin registrades i documentades en comptabilitat, utilitzant un compte de passiu amb el personal.

IRPF i Seguretat Social: el treballador rep rendiment del treball

Per a l'empleat, les propines són rendiment del treball (art. 17 de la Llei 35/2006 de l'IRPF). Quan les cobra l'empresa i és ella qui les reparteix, el criteri de la Inspecció és que han de passar per nòmina, amb la seva retenció d'IRPF i la seva cotització a la Seguretat Social (art. 147 LGSS). L'empresa suportarà també la cotització patronal corresponent.

Riscos de repartir les propines fora de nòmina

• Ingressos no declarats: els desquadraments entre el que s'ha cobrat per TPV o banc i les vendes declarades poden ser tractats per l'AEAT com a ingressos de la societat. Si no es pot acreditar que els diners es van lliurar als treballadors (per exemple, repartiment en efectiu sense rebuts ni criteri escrit), s'aplicaria l'Impost sobre Societats i, si se'n discuteix el caràcter voluntari, també l'IVA, amb interessos i sancions del 50% al 150% (art. 191 LGT). En imports elevats, si la quota defraudada supera 120.000 € per impost i exercici, es podria entrar en l'àmbit del delicte fiscal (art. 305 del Codi Penal).
• Retencions i cotitzacions: regularització de les retencions no practicades (art. 99 LIRPF) i de les quotes de Seguretat Social, amb recàrrecs i sancions.
• Programari de caixa: si l'ajust es fa manipulant el mateix sistema de caixa, hi ha una sanció específica per sistemes que permeten alterar els registres (arts. 29.2.j i 201 bis LGT).

Aquestes regularitzacions no són alternatives entre si: responen a fets diferents. L'escenari més favorable és poder acreditar que el 100% s'ha lliurat al personal; així la societat queda neutra en IS i IVA i la contingència es limita a retencions i cotitzacions, que és quantificable.

Recomanacions pràctiques

• Registrar la propina al TPV i a la Z com a concepte separat, fora de la base de l'IVA.
• Comptabilitzar-la com a deute amb el personal.
• Repartir-la per nòmina, amb retenció i cotització, segons un criteri de repartiment escrit i comunicat amb antelació a la plantilla.