Quines sancions i costos té una empresa d'hostaleria si no pot justificar el repartiment de les propines als treballadors?

Quan un restaurant, bar o allotjament cobra propines i les reparteix entre el personal sense documentar-ho bé, es pot trobar amb dos escenaris molt diferents davant d'una comprovació. Les xifres següents són ordres de magnitud orientatius i deliberadament prudents. El cost real depèn del repartiment per societat, per treballador i per mes.

Escenari A: no s'acredita el destí de les propines

Si l'empresa no pot provar que els diners van arribar als treballadors, l'AEAT pot considerar que les propines són vendes no declarades de la societat. Per cada 100.000 € de propines, aproximadament:

• IVA (10%): si s'entén que l'import cobrat incloïa IVA, la base seria d'uns 91.000 € i la quota d'uns 9.000 €.
• Impost sobre Societats: al tipus general del 25%, uns 23.000 €. El tipus pot ser inferior segons la xifra de negocis de la societat.
• Sanció (art. 191 LGT): del 50% al 150% de la quota. Per conformitat i pagament ràpid es pot reduir al voltant d'un 58% (art. 188 LGT).
• Interessos de demora: al voltant del 4% anual sobre la quota.

El cost total orientatiu se situaria entre 39.000 € i 80.000 € per cada 100.000 € de propines. A més, si en una societat la quota defraudada d'un impost i exercici supera 120.000 €, s'arriba al llindar del delicte fiscal (art. 305 del Codi Penal).

Aquest escenari no substitueix el següent: l'AEAT podria continuar creuant els pagaments fets als treballadors.

Escenari B: s'acredita que el 100% va anar al personal

Si es prova el repartiment, les propines són rendiment del treball pagat per l'empresa. La contingència passa a ser de retencions i cotitzacions:

• Retencions d'IRPF (art. 99 LIRPF): amb un tipus mitjà del 15%, uns 15.000 € per cada 100.000 €. Si no es poden repercutir als treballadors, l'AEAT podria considerar que l'import pagat era net i elevar-lo a íntegre, cosa que augmentaria la base.
• Seguretat Social (art. 147 LGSS): quota empresarial d'aproximadament el 31-32% i obrera d'aproximadament el 6,5%. L'obrera, si no es va descomptar en el seu moment, l'acaba assumint l'empresa. En total, uns 38.000 € per cada 100.000 €, o menys si algun treballador supera la base màxima.

Regularització voluntària davant inspecció

• Si es regularitza abans de qualsevol requeriment: a Hisenda s'aplica un recàrrec de l'1% al 15% segons el retard, sense sanció (art. 27 LGT). A la Seguretat Social s'apliquen els recàrrecs de l'art. 30 LGSS. El cost orientatiu queda entre 55.000 € i 62.000 € per cada 100.000 €.
• Si ho detecta una inspecció: sanció del 50% al 150% sobre les retencions no practicades, més interessos, més recàrrecs i possibles sancions a la Seguretat Social segons la LISOS.

La quota empresarial de Seguretat Social i els seus recàrrecs són despesa deduïble a l'Impost sobre Societats, cosa que redueix una mica el cost net. Les sancions no són deduïbles.

Conclusió

L'escenari B és el correcte i l'únic que es pot quantificar amb seguretat. A més, és el que l'empresa pot controlar, perquè permet regularitzar abans de qualsevol requeriment. Convé valorar amb l'àrea laboral si les propines es poden incorporar a les nòmines i a les liquidacions trimestrals pendents.